Quedi clar, en tot moment, que estem parlant des de la perspectiva de la medicina de capçalera.

En iniciar un tractament, una vegada fet el diagnòstic, sempre s’ha de començar per la base: la nutrició adequada per a cada persona en funció sobretot de la seva constitució i tipus de metabolisme. També cal adequar el tipus d’activitat a cada bioritme.

Una vegada establerts els canvis necessaris, d’acord amb les necessitats i possibilitats de cada pacient, cal establir una via de tractament. Aquí se’ns obre un gran ventall de possibilitats.

Què podem fer per tu?

• Tècniques de medicina natural tradicional.
• Tractaments reflexos.
• Acupuntura.
• Homeopatia.
• Teràpies manuals.
• Electrohipertèrmia (indiba)
• Electroteràpia.
• Medicina al·lopàtica.

Tractament a mida

Aquest és el moment de decidir quina o quines seran les tècniques indicades en cada cas.

Podem treballar amb una tècnica única, encara que sovint i a causa dels tipus de problemes actuals, cal treballar amb teràpies combinades.

En alguns pacients, a la vista de la patologia que presenten, cal complementar d’alguna manera la medicació química que necessiten. La finalitat és reduir-ne els efectes secundaris o, senzillament, sumar recursos amb la intenció que el pacient es trobi més bé i millori la seva qualitat de vida.