Preventiva

La prevenció és la funció bàsica de la medicina. És a dir, l’esforç per a intentar conservar l’estat de salut o equilibri propi de cada persona.

Cal que la prevenció sigui efectiva. Fins i tot en aquest cas, cal individualitzar l’atenció. Cal ser coneixedor de les diferents constitucions per promoure uns hàbits de vida que en cap cas no són els mateixos per a tothom.

És convenient que el metge de capçalera tingui coneixement d’homeopatia, d’acupuntura i de medicina natural clàssica. Aquestes especialitats tenen molt ben descrites les diferents constitucions biològiques i les malalties que cada persona té tendència a desenvolupar. En funció d’aquest estudi, es recomanen uns hàbits de vida (nutricionals, d’activitat...) per a cada persona.

Hem de tenir en compte que amb l’ésser humà no es pot generalitzar mai. El que és saludable per a una persona pot ser molt poc saludable per a una altra.

CAL ACLARIR QUE NORMALMENT CONFONEM LA MEDICINA PREVENTIVA AMB LA DETECCIÓ PRECOÇ.

Holística

Qualsevol símptoma, per insignificant que sembli, repercuteix en tot l’organisme. De la mateixa manera, pot afectar-lo qualsevol patiment psicològic o emocional.

La nostra biologia funciona com un sistema cooperatiu, com un tot únic.

Si enfoquem l’estudi diagnòstic i terapèutic d’una forma parcial hem de saber que estem posant un pedaç. Aquest enfocament cal tenir-lo quan es tracta de resoldre una urgència o quan perilla la vida del pacient. Però aquest casos ja són competència dels serveis d’urgència o de metges especialitzats.

Per tant, en fer el diagnòstic i orientar el tractament en medicina d’atenció primària, hem d’atendre tots els aspectes de l’ésser humà que poden haver portat al desequilibri.

Inclusiva

La majoria de les tècniques diagnòstiques i terapèutiques de la medicina tradicional han demostrat la seva eficàcia. Sumades als nous coneixements de la medicina moderna, permeten desplegar un gran ventall diagnòstic i terapèutic.

És imprescindible que el metge de capçalera conegui aquest ventall per tal de no fer servir tècniques diagnòstiques que poden ser cruentes quan no són necessàries o bé tractaments químics que poden provocar efectes secundaris si tampoc no són estrictament necessaris.

Cal tenir la formació necessària per saber quin és el moment òptim d’aplicació de cada tècnica.

Hem de tenir en compte que els metges ens devem al jurament hipocràtic de “primum non nocere” (o sigui, que el primer de tot és no perjudicar).

És a dir, en cada moment triar la tècnica més eficaç i amb menys efectes secundaris.

Per tant, tenim l’obligació professional, ètica i moral de ser coneixedors de tècniques no cruentes i d’aplicar-les adequadament.

Respectuosa

Cal respectar-nos en tots els aspectes de la nostra existència. I cal que sapiguem com fer-ho. També cal respectar el medi que ens acull. Si fos possible viure amb aquesta harmonia, alleugeriríem el nostre patiment.

També cal aplicar aquest terme en parlar de medicina. Mirar d’arribar a la causa que ens provoca el malestar, és una manera de respectar el nostre organisme. I ho és, també, mirar de fer servir tècniques que tinguin en consideració la nostra naturalesa.